Ha arribat la primavera i hem tapat el cartell del Corte Inglés. Estem indignats. Sí. De fet, ja ho estàvem abans que ningú no escrigués un pamflet corroborant-ho. Coneixíem l'existència de molts altres pamflets bastant més irats abans que l'imperi mediàtic donés cobertura al nonagenari. Però res no suma, tot multiplica. I aquests dies, a Plaça Catalunya, en som molts. En som tants que semblem molt insuficients. Res no és nou, ni tan sols la convocatòria, però per nosaltres tot és una novetat. Ens hem retrobat. Ja ens vam abraçar dins del Banc okupat i durant la vaga general. L'1 de maig el carrer va tornar a ser nostre. Tot és una qüestió de reapropiació. I ens han robat l'espai públic. Ens han robat la il·lusió i la possibilitat d'enamorar-nos espontàniament. No som cap mercaderia. No som els autòmats d'aquest sistema agressiu que només viu per l'acumulació de la nostra misèria. Això no és vida. Nosaltres us retornarem la violència de la por que ens heu fet passar. Nosaltres volem viure i retornar a la realitat veritable. Fa massa temps que l'espectacle ens empresona. Tot és una ficció ultradramàtica. Irrealitat asfixiant per mantenir el control de l'ordre que garanteix el vostre guany. El nostre guany no és un luxe sinó una necessitat. Estem molt necessitats d'afecte compartit i de diàleg. De convivència i solidaritat. I també de democràcia tot i que hàgiu pervertit tant el lèxic. El nostre lèxic parla de futur i de possibilitats perquè no tenim futur ni res a perdre. Us hem perdut el respecte perquè estem convençudes que no ens representeu. Aquesta és la nostra victòria. Ens deixeu indiferents malgrat saber que no ens ho posareu fàcil. Hem entès que no necessitem buròcrates que gestionin la nostra vida, que se n'aprofitin. Estem convençuts que el nostre diàleg quotidià és la millor opció. Se us ha acabat el pastís i l'obra de teatre. Hem arrencat el teló cansats de ser les secundàries imprescindibles. Hem ocupat el carrer i hem ocupat l'espai central del nostre poder de decisió. Ara ja no us demanarem més treball, ni frens, ni subsidis, ni subvencions emmetzinades. Hem decidit constituir-nos en assemblea. Hem decidit organitzar-nos. Aquest és el nostre futur. La nostra crida. El nostre despertar. Això només és un començament. Però no hi ha volta enrera. El nostre referent som nosaltres mateixes.
19 de maig de 2011
A la ciutat dels Au va lladres!!!
i a 3 cm de l'autogestió
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada